Avui conença el nostre recorregut per la Cambodja més autèntica, posant rumb a la ciutat de Kompong Cham, un plàcid lloc a la vora del riu Mekong que representa la porta d'entrada al nord del país. Veiem el punt de control que els francesos feien servir durant el període colonial per controlar el trànsit fluvial al riu.
Però a les afores de la ciutat, no hem pogut resistir la tentació d’aturar-nos per veure una cerimònia Tak Bat autèntica: els monjos budistes recorren la carretera descalços i recullen donatius de la gent i de les botigues. Nosaltres els hem donat els Riels que portavem.
Un dolar US equival a 4.000 Riels. Però se sol pagar sempre en $ US tot i que els canvis de fracció de 1 $ es dónen en Riels.
La nostra primera parada al camí ha estat a Skun, un poble que és famós perquè ofereixen menjar, les famoses aranyes fregides i altres insectes fregits. La veritat és que si no sabéssim que són aranyes, escorpins, cucs i escarabats, les menjaríem amb molt més gust.
Seguim camí cap a Kompong Cham i just abans d'arribar ens aturem a Phnom Pros Phnom Srey (turó dels homes i el turó de les dones). Aquest curiós lloc té una història que parla de la rivalitat entre homes i dones per construir una muntanya el més alta possible.
En aquests turons i els seus voltants, hem anat trobant un bon nombre de pagodes i figures que ens mostren la vida de Buda. I entre els camins anem trobant aquests simpàtics micos.
Sortint d'aquest lloc, hem començat a tenir la nostra primera presa de contacte amb la Cambodja rural: Unes motos conduïdes per uns guies, ens han portat per uns camins impressionants amb uns llogarets i uns camps d'arròs on seria impossible d'arribar en cotxe.
Ara mayeix sols podem oferir aquest fragment de video degut a la limitació de Wifi.
Arribem al temple Nokor, construït durant el regnat del rei Jayavarman VII voltant de l'any 1200. Aquest temple es caracteritza per que en ell es barregen l'antic temple (Prassat) amb una moderna pagoda que encara fa servir l'antic altar central.
BUUUUFFFF. Parem per dinar i seguim ruta fins a Kratie on dormirem.
Les carreteres són molt millors que les de Laos però els búfals no ens deixen correr.
El nostre guia s’ha volgut aturar en aquest indret de la carretera per comprar un pot de mel d’abella.
Per fi arribem a Kratie però el nostre hotel no està en la localitat sinó al mitg d’una illa del Mekong a la qual hem d’arribat amb un transbordador i un munt de gent.
A la platja ens esperen unes motos que carreguen les msletes i ens porten pel mig d’una autèntica jungla, fins uns bungalows submergits en un autèntic manglar.
Primer que res endollar els aparells antí mosquits i cobrir el llit amb la mosquitera.
La wifi m’ha permès enviar aquests videos i aquestes fotos.
Este sitio si que me a gustado mucho lo de comer insectos no yo no los comeria.....jajaja
ResponElimina