Día 2 de març Coves de Pak Ou i el Riu Nam Ou

Avui ha tocat llevar-se a les 5 del matí per participar en el Takbat: Quan surt el sol, els monjos desfilen pels carrers de Luang Prabang per rebre donatius que consisteixen en arròs enganxós, llaminadures i alguns diners.

No deixa de ser una turistada, però ja que hi som...comprem un pot d’arròs i fem com tothom.

Tot seguit toca tornar a l’hotel per esmorsar i seguir ruta.

Durant tot el dia d'avui, el riu Mekong ha sigut el nostre company de viatge. Comencem prenent un vaixell que ens ha portat riu amunt fins a la cova de Pak Ou. 

Ens aturem en aquest llogaret on trobem uns nens als que hem repartit una joguina i ja veieu que s’ho passen pipa.

En el camí ens hem aturat a Bang Sant Hey, també conegut com el llogaret de l'Whiskie. Una turistada per comprar souvenirs i artesania popular.

Seguirem riu amunt i tot seguit visitem Pak Ou, aquesta gruta és famosa perquè hi ha centenars de figures de Buda.

Dinem a la riba del Mekong

Després de dinar hem fet un descans en els penya-segats de Nam Ou i passem la nit en un ressort a la vora d'aquest riu.

Un ressort amb antena parabòlica.

Dia 4 de març: Trekking per la zona de Tad Se

Comencem el dia esmorsant tranquílament a la vora del riu Nam Ou 

Des d’aquí el paissatge és ....Crec que les fotos no fan justícia a la seva bellesa.

Ens detenim una estona en el mercat local on es venen els productes que conreen en els propis horts, pesca i carniceria pròpia. També alguns productes d’importació vietnamita i china.

Des de Nong Khiaw ens hem dirigit per carretera fins a la la zona de Tad Se. Tan sols 135km però per una carretera de sots hem trigat 4hores.

Des d’aquí hem creuat el riu Nam Kan per aquest pont innestable de bamboo (quin acolloniment !!!).

Estava una mica trencat pel mig però el guia ha dit que era segur. Aquest pont es destrueix cada any en època de pluges i el tornen a recontruir.

A l’altra banda trobem un llogaret anomenat Huoayfay on hem pogut veure com  viu una de les minories ètniques de la zona.

El nostre guia amb un nen de 8 anys novici de monjo budista.

 

Li hem preguntat aquest home on era la seva dona i ens respon que ha anat a pescar al riu.




I la fusta de teka que és molt apreciada i s’exporta a China.

Fes clic sobre la imatge per ampliar la ubicació. 

 

Després seguim caminant 4,5 hores, sota un sol de justícia, pel mig del bosc i trobem un altre llogaret amb pocs habitants però hem pogut dinar

Ens hem trobat amb una reserva d’elefants però semblava que els tenien explotats per fer turistades. O sigui que no hem pujat.

Malauradament les famosrs cataractes Tad Se eren inexistents ja que estem en temporada seca.   

Decidim tornar en barca fins a l’altra vora del riu, on ens esperava el nostre cotxe.

Finalment hem tornat a Luang Prabang:

Un banyet reparador a la podcina  i després amem a fer un vol pel mercat nocturn de la ciutat abans de sopar.

Anem a sopar i demà posem rumb a Vang Vieng.