Comencem el dia esmorsant tranquílament a la vora del riu Nam Ou
Des d’aquí el paissatge és ....Crec que les fotos no fan justícia a la seva bellesa.
Ens detenim una estona en el mercat local on es venen els productes que conreen en els propis horts, pesca i carniceria pròpia. També alguns productes d’importació vietnamita i china.
Des de Nong Khiaw ens hem dirigit per carretera fins a la la zona de Tad Se. Tan sols 135km però per una carretera de sots hem trigat 4hores.
Des d’aquí hem creuat el riu Nam Kan per aquest pont innestable de bamboo (quin acolloniment !!!).
Estava una mica trencat pel mig però el guia ha dit que era segur. Aquest pont es destrueix cada any en època de pluges i el tornen a recontruir.
A l’altra banda trobem un llogaret anomenat Huoayfay on hem pogut veure com viu una de les minories ètniques de la zona.
El nostre guia amb un nen de 8 anys novici de monjo budista.
Li hem preguntat aquest home on era la seva dona i ens respon que ha anat a pescar al riu.
I la fusta de teka que és molt apreciada i s’exporta a China.
Fes clic sobre la imatge per ampliar la ubicació.
Després seguim caminant 4,5 hores, sota un sol de justícia, pel mig del bosc i trobem un altre llogaret amb pocs habitants però hem pogut dinar
Ens hem trobat amb una reserva d’elefants però semblava que els tenien explotats per fer turistades. O sigui que no hem pujat.
Malauradament les famosrs cataractes Tad Se eren inexistents ja que estem en temporada seca.
Decidim tornar en barca fins a l’altra vora del riu, on ens esperava el nostre cotxe.
Finalment hem tornat a Luang Prabang:
Un banyet reparador a la podcina i després amem a fer un vol pel mercat nocturn de la ciutat abans de sopar.
Anem a sopar i demà posem rumb a Vang Vieng.
